¿Estàs pensant en adquirir un avió, helicòpter o drone?¿No saps quin escollir? ¿Tens ja un aeromodel però no saps com posar-ho a punt per a volar?¿El tens a punt però no saps volar?

Si només tens dubtes… tranquil! És normal! Ningú neix sabut ni sabuda. La millor via per a començar en aquest hobby és tenir una bona ajuda des de bon principi per així no arriscar el teu equip i poder volar amb totes les garanties i seguretat el teu aeromodel.

Al Club Aeromodelisme Calella-Maçanet oferim als socis tota l’ajuda que es necessiti per a possar en marxa el teu model. Una vegada configurat correctament, un soci et farà d’instructor per a ensenyar-te tot el necessari per tal de poder volar fins al moment que tu puguis volar sol.

¿QUIN MODEL D’AVIÓ ESCOLLIR?

El món de l’aeromodelisme és molt ampli. Dintre d’aquest existeixen multituds de modalitats com, per exemple: velers tèrmics, acrobàcia aèria, velocitat, FPV, vol indoor, vol circular, etc. Modalitats que, amb el temps, l’aeromodelista acaba endinsant-se amb més detall segons els seus gustos.

Però si hi ha quelcom amb el que coincideix la majoria de tots ells és que quan varen començar al hobby, i no tenien ni idea d’avions a radio control, van adquirir un avió tipus Trainer o, el que és el mateix en català, Entrenador.

Els avions tipus Trainer estan expressament dissenyat i pensats per a novençans. Les seves característiques poden variar lleugerament d’un model Trainer a un altre però l’essència és la mateixa: ser un avió dòcil i de “relatiu” fàcil control per a ensenyar a volar al futur pilot adequadament.

Els avions Trainer estan fabricats normalment de fusta de balsa i contraxapat, o bé de polimers i altres derivats (EPP, deprom…) i, fins i tot, sota marques pròpies de material com el fabricant alemany Multiplex, que treballa amb el material “secret” Elapor.

Els avions d’aeromodelisme es classifiquen actualment, segons la seva propulsió, en:

  • GLOW: És un motor de combustió interna que, a diferència d’un motor de bensina convencional, la bujía és incandescent. És el tipus de motorització més típica per a tots aquells pilots novençans als qui els hi passiona el soroll i l’olor a bensina. El més important d’aquest tipus de motor és la seva correcta carburació per a no haver parades inesperades o pèrdues de potència. El punt més negatiu d’aquest motors venen a l’hora de netejar l’aeromodel, donat que són lleugerament bruts donat que es basen en alcohol metílic i oli. També és molt comú afegir a la mescla de combustible, una petita part de nitrometà.

    Motor Glow OS .46

  • ELÈCTRICS:  L’auge de l’elèctric ha augmentat considerablement als últims 10 anys de la mà dels motors Brushless (sense escombretes) i de la tecnologia de bateries LiPo. La potència que pot arrivar a generar un petit motor d’aquest tipus és molt elevat, pel que els fa totalment aptes per al nostre hobby. Són relativament silenciosos i de molt fàcil manteniment.

    Motor burshless MT2208

  • GASOLINA: És el motor de combustió interna més conegut. Similar als que hi pot emprar un motoserra, una màquina tallagespa o un avió real a pistó. A diferència del Glow, la seva bujía funciona generant espurna. No és una propulsió comuna a avions d’iniciació, està més ben reservada per a pilots amb més experiència. El seu combustible es basa, normalment, en bensina 95 o 98 amb una petita mescla d’oli. Son molt més fiables que un motor Glow i el seu consum és lleugerament menor respecte a les demés propulsions i poden arribar a impulsar aeromodels molt pesats, tot això però queda en funció del tipus de motor.

Motor Gasolina DLE 120

Una vegada explicades les diferències, a grans trets i de forma molt resumida, és hora d’escollir el tipus de propulsió que més pugui “encaixar” amb la teva personalitat, gustos i pressupost.

Els models que millores resultats han donat al nostre club per a aprendre a volar segons els tipus de motorització són els següents:

  • ELÈCTRICS
    – Easy Star / Bixler / Sky Surfer:  És un avió amb unes característiques de vol excepcionals, molt permissiu davant els errors i es manté molt bé a baixes velocitats. No té tren d’aterratge i el seu motor es situa a la part posterior, el que li evita de possible trencaments a la fase d’aprenentatge d’aterratge. Les marques asiàtiques el fabriquen, normalment, amb material EPO y Multiples, per la seva part, amb la seva marca registrada Elapor. El fet d’emprar aquests tipus de materials fan que davant una possible reparació sigui molt senzill de dur a terme. Malgrat tot, si es segueixen les indicacions de l’instructor durant el curs d’iniciació, no ha de perquè haver-hi cap accident… però tranquil! Tard o d’hora tots hem patit algun ensurt.

    Easy Star de la casa alemana Multiplex

    Fun Cub de Multiplex:  És un avió que ha donat una molt bon resultat per a aprendre a volar entre els últims nous socis. És un model molt polivalent, pot ser un autèntic nervi si es configura apropiadament o un estupend i relaxant entrenador. S’ha de ser un xic més prudent respecte als altres models prèviament mencionats, degut a que la Fun Cub utilitza tren d’aterratge i el grup propulsor es situa al capdavant. A més a més té l’opció de ficar-li Flaps, uns dispositius hipersustentadors que capaciten a l’avió a continuar volant a velocitats lleugerament inferior al normal.

    Fun Cub de Multiplex

  • GLOW
    Per als avions Glow d’iniciació no anirem a recomanar cap marca donat que hi ha un gran ventall que es basen en el mateix model amb idèntiques característiques. Es poden trobar sota el nom de Canary, Classic, Domino, Solo, Calmato… Es tracta d’un avió d’ala alta, de 4 canals (gas, elevador de profunditat, timó de direcció i alerons), de fusta balsa i contraxapat amb tren tricicle i, normalment, equipen un motor Glow .46 o .55. En vol es comporten molt nobles i no són pas nerviosos. A l’ésser de fusta i porta motor de combustió, les inèrcies a l’aire són molt més reals i són bastant més pesats que els entrenador recomanats en elèctrics.
    No cal dir que aquests models mencionats per a glow també poden ser perfectament adaptats en elèctric. L’única cosa en contra és que al ser models més pesats, necessitaran de motor elèctrics i bateries més grans, el que significa un augment de consum i una menor autonomia de vol.

    Avió Canary de la casa Phoenix Model

     

¿QUINA ELECTRÒNICA EQUIPA UN AVIÓ?

En funció de la propulsió que equipi l’avió, la seva electrònica pot variar lleugerament. Resumidament, segons la seva propulsió:

  • ELÈCTRICS
    Els motors elèctrics d’aeromodelisme, com bé s’ha mencionat, són motors brushless. Aquests motors sense escombretes es basen en un funcionament de corrent alterna pel que precisen d’un variador de freqüència (també denominat regulador o ESC <Electronic Speed Controller>) que s’encarrega de “transformar” el corrent continu, proporcionat per la bateria LiPo, a la corrent alterna que necessita el motor brushless. Així mateix, el regulador es connecta al receptor amb el qual es podrà controlar la velocitat del motor i, de resultes, la velocitat de l’avió. A la vegada, aquest mateix connector s’aprofita per alimentar el receptor i tota la resta d’electrònica, sempre i quan, el variador disposi de BEC (Battery Eliminator Circuit) que, en resumides comptes, redueix el voltatge de la bateria LiPo als 5V necessaris que, normalment, treballa el receptor. La majoria d’avions d’iniciació ja disposen del BEC integrat.
    Els avions elèctrics precisen, òbviament, d’una bateria que proporcioni l’energia suficient per moure electrònica i el motor. A l’aeromodelisme s’utilitza bàsicament bateries de tecnologia LiPo i, en menor mesura, LiFe. Malgrat tot, als últims mesos/anys estan apareixent bateries de tecnologia LiCe o LiFePo4. Nosaltres ens basarem en les més comunes, les LiPo. Són bateries amb una gran capacitat de descàrrega, potència i de relatiu baix pes. Es classifiquen segons els seus elements (o cel·les o S), capacitat de descàrrega i el seu amperatge.
    El número de cel·les proporcionen, a la vegada, el voltatge. 1 cel·la= 1S= 1 element= 3,7V nominals. Per aeromodels com el Easy Star o la FunCub, es fa servir bateries de 3S (11,1V) que són les més comunes. Una bateria correctament carregada pot arribar a estar a 4,2V per cel·la, que en una 3S es tradueix a 12,6V.
    També serà necessari un carregador específic de bateries LiPo i, és molt recomanable que porti un adaptador per a bateries de cotxe per així poder carregar-les al mateix camp de vol en cas voler.
  • GLOW
    La velocitat de gir d’un motor Glow es basa en el famós Efecte Venturi en el carburador, o en altres paraules, en com d’obert està. Quant més obert setà el carburador, més ràpid gira l’hèlix i viceversa. Els carburador, per la seva part, es controlat per un servomotor que és explicat més endavant. L’avió glow també precisarà d’una bateria per alimentar únicament el receptor i la seva electrònica. Les bateries poden ésser NiMh o, com a opció més recomenable, LiPo deguda a la seva estabilitat i poca caiguda de tensió.
    Ens hem d’assegurar que tant una bateria com l’altre ens proporcioni els 5V necessaris per a injectar al receptor (depen del fabricant d’aquest, és clar). Per a bateries NiMh de 4 elements (4 piles) serà suficient per alimentar-ho tot i, en el cas d’emprar LiPo, una 2S (7,4V) serà perfecta. L’únic handicap amb la LiPo és que al ésser 7,4V sobrealimentes el receptor i pot provocar cremar l’electrònica, per tant serà necessari fer ús d’un BEC per a reduir-ho als 5V.
    A més a més, serà necessari un chispòmetre, encarregat de produir la espurna a l’arrancar el motor. Opcionalment, també molt recomanable, es pot emprar un arrancador de mà elèctric i una bomba de combustible glow per a emplenar el dipòsit.

Més enllà de les particularitats prèviament esmentades, tant avions Glows com elèctrics (com benzina i, fins i tot, turbines de gas) coincideixen amb electròniques comunes que bàsicament són:

  • Servomotors: Es connecten al receptor i són els encarregats de moure les superfícies de l’avió quan el pilot el sol·licita. Es basa en un petit motor elèctric que al rebre els impulsos des de el receptor actuen per a moure, per exemple, un aleró, el carburador, una transmissió, etc. Normalment es fa ús d’un servmotor per cada superfície a moure.

    Servomotor model HS-311 de la casa Hitec

  • Receptor: És el cervell de l’avió. En ells es centralitza pràcticament tota la electrònica (servomotor, alimentació de bateria, variador en el cas dels elèctrics…) i és l’encarregat de rebre les ordres des de l’emissora, que es accionada pel pilot, i moure els servomotor sol·licitats o augmentar la velocitat del motor.

Receptor model R70008SB de la casa Futaba

¿COM ES CONTROLA UN AVIÓ D’AEROMODELISME?

L’aeromodel es controla normalment mitjançant una emissora o ràdio control. Hi ha un gran ventall de marques, models, tecnologies, preus, etc. però el control bàsic és comú a totes elles.

Emissora T10J de Futaba

L’emissora es comunica i envia ordres que el pilot sol·licita al receptor situat a l’interior de l’avió. És molt important que el receptor sigui completament compatible amb l’emissora, es deurà de comprovar segons el fabricant.

El control bàsica radica en els dos sticks ( els dos “pals” que es poden veure a la figura). Segons el mode de vols (mode 1 o mode 2) pot variar però si ens basem al mode 2, que és el més comú, podem trobar-nos amb que el stick esquerre controla el gas (d’a dalt a baix i viceversa) i el timó de direcció (de esquerre a dreta i viceversa). El stick dret, per la seva part, controla l’elevador de profunditat (d’a dalt a baix i viceversa) i els alerons (d’esquerre a dreta i viceversa).

Potser sigui molta informació però tranquil! Tots hem començat alguna vegada! Si tens qualsevol dubte estem totalment disponibles pel correu electrònic clubaeromodelismecalella@gmail.com o, si ho prefereixes i hi ha curiositat, vine al camp de vol i t’ho expliquem amb un avió.